Sovint parlo del silenci com l’estat propi de poeta.
És al seu rebost que em sento plena.
Brollen pensaments i imatges de sentiments.
Parlo de viure, encara que sigui des de la seva remor.
Estic cercant els seus sons.
Paraules dolces.
Paraules crues.
Paraules que diuen.
Paraules que amaguen.
Elles són les meves companyes.
Amb elles em sento plena, quan les tinc a sobre el tapís dels meus escrits.
Voldria ser-hi amb elles sovint.
A vegades no volen.
S’amaguen.
Juguen amb mi.
Són amigues i enemigues.
No sempre em complauen.
Avui voldria fer-les servir per dir allò que tinc a dins.
He volgut complaure els meus fets quotidians, fent les tasques que calen.
He estat a l’aguait per no descuidar-me i fer allò que calia durant el dia.
Em sento satisfeta, he donat el pas endavant.
Pocs dies queden per acabar la feina, i cal deixar-la a punt en aquests últims dies.
Revisar les tasques i controls dels alumnes.
He posat fil a l’agulla.
Els curs s’acaba.
Vindran vacances.
Amb les retallades, estem tenim un final cru i de baixada.
He marxat d’escola deixant pares i mares posant en marxa una acampada per reclamar i queixar-se.
Xiulades de rebuig.
Demandes.
¡Prou retallades!
¡Volem una escola pública de qualitat!
Com tenen tanta barra els polítics que malgovernen.
La nostra esperança s’amaga al fons del nostres desitjos.
Nens i nenes ho viuen com una festa.
Esperem que no perdin la confiança que ens tenen.
Som el seu referent i model.
La vida de demà s’ha de cosir en un present de reclamacions i fermesa.
Fem la bastida ferma per aixecar l’edifici que els atengui, avui i demà.
És al seu rebost que em sento plena.
Brollen pensaments i imatges de sentiments.
Parlo de viure, encara que sigui des de la seva remor.
Estic cercant els seus sons.
Paraules dolces.
Paraules crues.
Paraules que diuen.
Paraules que amaguen.
Elles són les meves companyes.
Amb elles em sento plena, quan les tinc a sobre el tapís dels meus escrits.
Voldria ser-hi amb elles sovint.
A vegades no volen.
S’amaguen.
Juguen amb mi.
Són amigues i enemigues.
No sempre em complauen.
Avui voldria fer-les servir per dir allò que tinc a dins.
He volgut complaure els meus fets quotidians, fent les tasques que calen.
He estat a l’aguait per no descuidar-me i fer allò que calia durant el dia.
Em sento satisfeta, he donat el pas endavant.
Pocs dies queden per acabar la feina, i cal deixar-la a punt en aquests últims dies.
Revisar les tasques i controls dels alumnes.
He posat fil a l’agulla.
Els curs s’acaba.
Vindran vacances.
Amb les retallades, estem tenim un final cru i de baixada.
He marxat d’escola deixant pares i mares posant en marxa una acampada per reclamar i queixar-se.
Xiulades de rebuig.
Demandes.
¡Prou retallades!
¡Volem una escola pública de qualitat!
Com tenen tanta barra els polítics que malgovernen.
La nostra esperança s’amaga al fons del nostres desitjos.
Nens i nenes ho viuen com una festa.
Esperem que no perdin la confiança que ens tenen.
Som el seu referent i model.
La vida de demà s’ha de cosir en un present de reclamacions i fermesa.
Fem la bastida ferma per aixecar l’edifici que els atengui, avui i demà.